DL-6 àcid 8-tiòctic VS R àcid alfa-lipoic

L'àcid lipoic, també conegut com àcid tiòctic, és un potent antioxidant que ha guanyat una atenció important en els camps mèdic i nutricional. Dues formes d'aquest compost, àcid dl-6 8-tiòctic i l'àcid alfa-lipoic R, han estat objecte de nombrosos estudis pels seus possibles beneficis per a la salut. En aquest article, explorarem les diferències estructurals, la farmacocinètica i el potencial antioxidant d'aquestes dues formes per ajudar-vos a entendre millor les seves propietats i aplicacions úniques.

Quines són les diferències estructurals entre l'àcid DL-6 8-tiòctic i l'àcid R alfa-lipoic?

Per entendre les diferències estructurals entre ells, cal endinsar-nos en el món de l'estereoquímica. Tots dos compostos són formes d'àcid lipoic, però es diferencien en la seva disposició tridimensional dels àtoms.

Àcid DL-6 8-tiòctic, també conegut com àcid lipoic racèmic, és una barreja de dues formes d'imatge mirall (enantiòmers) de la molècula: l'àcid R-lipoic i l'àcid S-lipoic. El prefix "DL" indica que conté quantitats iguals de les formes R i S. Aquesta barreja racèmica és normalment el que es troba a la majoria de suplements comercials d'àcid lipoic.

D'altra banda, l'àcid R alfa-lipoic (R-ALA) és la forma natural d'àcid lipoic que es troba al cos humà i en alguns aliments. Es considera la forma biològicament activa i és responsable de la majoria dels efectes beneficiosos del compost.

La diferència estructural clau rau en la disposició dels àtoms al voltant de l'àtom de carboni a la posició 6 de la molècula. A R-ALA, la cadena lateral que conté sofre està orientada a la dreta, mentre que a S-ALA (l'altre component de l'àcid DL-6 8-tiòctic), està orientada a l'esquerra. Aquesta diferència subtil d'estructura pot provocar variacions significatives en la manera com el cos processa i utilitza aquests compostos.

Com es compara la farmacocinètica de l'àcid DL-6 8-tiòctic amb l'àcid R alfa-lipoic?

La farmacocinètica fa referència a com s'absorbeix, distribueix, metabolitza i excreta una substància pel cos. Quan es comparen, sorgeixen diverses diferències importants en la seva farmacocinètica:

1. Absorció: els estudis han demostrat que el R-ALA s'absorbeix de manera més eficient que la forma S que es troba a l'àcid DL-6 8-tiòctic. Això vol dir que quan consumeix R-ALA, un percentatge més alt del compost arriba al torrent sanguini. La investigació indica que la biodisponibilitat de R-ALA és fins a un 40% superior a la de la mescla racèmica.

2. Concentracions plasmàtiques: a causa de la seva absorció superior, R-ALA normalment aconsegueix concentracions plasmàtiques més altes en comparació amb Àcid DL-6 8-tiòctic quan s'administra a la mateixa dosi. Això significa que hi ha més compost actiu disponible per exercir els seus efectes a tot el cos.

3. Absorció cel·lular: R-ALA és absorbida preferentment per les cèl·lules en comparació amb la forma S. Això és especialment important perquè els efectes antioxidants i metabòlics de l'àcid lipoic es produeixen principalment a les cèl·lules. La millora de la captació cel·lular de R-ALA pot contribuir a augmentar la seva activitat biològica.

4. Metabolisme: ambdues formes d'àcid lipoic es metabolitzen ràpidament al fetge. No obstant això, alguns estudis suggereixen que R-ALA es pot metabolitzar més lentament que la forma S, la qual cosa pot conduir a una durada d'acció més llarga [5].

5. Excreció: tot i que ambdues formes s'excreten principalment per l'orina, les taxes exactes i les vies d'excreció poden diferir lleugerament entre R-ALA i la mescla racèmica.

Aquestes diferències farmacocinètiques posen de manifest per què molts investigadors i professionals de la salut prefereixen R-ALA sobre l'àcid racèmic DL-6 8-tiòctic per a aplicacions terapèutiques. La millora de l'absorció i la captació cel·lular de R-ALA poden provocar efectes biològics més pronunciats a dosis més baixes.

Quina forma ofereix un millor potencial antioxidant?

Pel que fa al potencial antioxidant, tots dos han demostrat capacitats importants. Tanmateix, la investigació suggereix que R-ALA pot tenir un avantatge en aquest departament.

1. Activitat antioxidant directa: ambdues formes d'àcid lipoic poden neutralitzar directament diverses espècies reactives d'oxigen (ROS) i espècies reactives de nitrogen (RNS). Tanmateix, els estudis han demostrat que R-ALA és més eficaç per eliminar determinats radicals lliures, especialment radicals hidroxil i àcid hipoclorós, en comparació amb la forma S que es troba a la mescla racèmica.

2. Regeneració d'altres antioxidants: una de les propietats úniques de l'àcid lipoic és la seva capacitat per regenerar altres antioxidants, com les vitamines C i E, el glutatió i el coenzim Q10. La investigació indica que R-ALA és més eficient en aquest procés de regeneració, millorant potencialment la capacitat antioxidant global del cos.

3. Funció mitocondrial: S'ha demostrat que R-ALA té un efecte més pronunciat en la millora de la funció mitocondrial i la producció d'energia. En millorar l'eficiència mitocondrial, R-ALA pot reduir indirectament l'estrès oxidatiu disminuint la producció de ROS durant el metabolisme energètic cel·lular.

4. Expressió gènica: els estudis han demostrat que R-ALA pot influir en l'expressió dels gens implicats en la defensa antioxidant i la resposta a l'estrès cel·lular de manera més eficaç que la barreja racèmica. Això inclou enzims de regulació positiva com la glutatió peroxidasa i l'hemoxigenasa-1, que tenen un paper crucial en la protecció de les cèl·lules del dany oxidatiu.

5. Efectes neuroprotectors: en estudis centrats en condicions neurològiques, R-ALA ha mostrat efectes neuroprotectors superiors en comparació amb la forma racèmica. Això pot ser degut a la seva capacitat millorada per creuar la barrera hematoencefàlica i a les seves activitats antioxidants més potents dins dels teixits neuronals.

6. Quelació d'ions metàl·lics: ambdues formes d'àcid lipoic poden quelar (unir) ions metàl·lics, que poden catalitzar reaccions d'oxidació nocives al cos. Tanmateix, algunes investigacions suggereixen que R-ALA pot ser més eficaç en aquest procés, especialment en la unió d'ions de coure i ferro.

Mentrestant Àcid DL-6 8-tiòctic i l'àcid alfa-lipoic R ofereixen beneficis antioxidants significatius, el creixent nombre d'evidències apunta a R-ALA com la forma superior. La seva biodisponibilitat millorada, l'absorció cel·lular i els efectes antioxidants més potents el converteixen en l'opció preferida per a molts investigadors i metges, especialment quan es dirigeixen a condicions de salut específiques o es pretén obtenir el màxim benefici terapèutic.

DL-6 8-Fabricant d'àcid tiòctic

Per a aquells interessats en l'àcid DL-6 8-tiòctic d'alta qualitat, també conegut com a pols d'àcid lipoic, Rebecca Bio-Tech ofereix una solució de producte excel·lent.

A Rebecca Bio-Tech, estem orgullosos de subministrar productes d'alta qualitat a preus competitius. El nostre procés de fabricació s'adhereix a mesures de control de qualitat estrictes i utilitzem la cromatografia líquida d'alt rendiment (HPLC) com a mètode de prova per a l'anàlisi, garantint la consistència i la puresa en cada lot.

Tant si sou un investigador, una empresa farmacèutica o un fabricant de suplements, estem aquí per conèixer el vostre Àcid DL-6 8-tiòctic necessitats. Per obtenir més informació sobre el producte, per sol·licitar mostres o per discutir els vostres requisits personalitzats, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres a information@sxrebecca.com. El nostre equip d'experts està preparat per ajudar-vos i oferir-vos especificacions detallades adaptades a les vostres necessitats específiques.

Referències:

1. Packer, L., Witt, EH i Tritschler, HJ (1995). Àcid alfa-lipoic com a antioxidant biològic. Biologia i medicina radicals lliures, 19(2), 227-250.
2. Mignini, F., Streccioni, V., Tomassoni, D., Traini, E. i Amenta, F. (2007). Estudi comparatiu de bioequivalència, aleatoritzat i obert sobre la bioequivalència de dues formulacions d'àcid tiòctic en voluntaris sans. Hipertensió clínica i experimental, 29(8), 575-586.
3. Carlson, DA, Smith, AR, Fischer, SJ, Young, KL i Packer, L. (2007). La farmacocinètica plasmàtica de l'àcid R-(+)-lipoic administrat com a R-(+)-lipoat de sodi a subjectes humans sans. Alternative Medicine Review, 12(4), 343.
4. Biewenga, GP, Haenen, GR i Bast, A. (1997). La farmacologia de l'àcid lipoic antioxidant. Farmacologia general: El sistema vascular, 29(3), 315-331.
5. Shay, KP, Moreau, RF, Smith, EJ, Smith, AR i Hagen, TM (2009). Àcid alfa-lipoic com a suplement dietètic: mecanismes moleculars i potencial terapèutic. Biochimica et Biophysica Acta (BBA)-Temes generals, 1790(10), 1149-1160.
6. Streeper, RS, Henriksen, EJ, Jacob, S., Hokama, JY, Fogt, DL i Tritschler, HJ (1997). Efectes diferencials dels estereoisòmers d'àcid lipoic sobre el metabolisme de la glucosa en el múscul esquelètic resistent a la insulina. American Journal of Physiology-Endocrinology And Metabolism, 273 (1), E185-E191.